ESTAT DEL SERVEI en funcionament
Història
Breu extracte de la història delTELEFÈRIC DE MONTSERRAT,
L’AERI
Antecedents
Un dels plànols inicials de la
cabina de l’Aeri
cabina de l’Aeri
Un dels plànols inicials de la
cabina de l’Aeri
cabina de l’Aeri
Montserrat va ser i és un indret de pelegrinatge i visita per moltes persones d’arreu dels territoris. Per arribar fins l’Abadia de Montserrat, abans de l’entrada en funcionament de l’Aeri, els mitjans habituals eren les carretes tirades per animals, a peu, en tren cremallera o en altres vehicles de l’època.
Com a conseqüència de l’arribada a Monistrol de Montserrat de la línia que els Ferrocarrils Catalans (FFCC) estaven construint fins a Manresa, es va obrir el trams fins aquesta estació l’octubre de 1922. És doncs quan un grup d’empresaris catalans, liderat per D. José Marsans Claramunt, van proposar la construcció d’un sistema més ràpid i segur per l’accés al Monestir de Montserrat, paral·lel al tren cremallera que ja prestava servei anys enrere.
El projecte i la constitució de la Societat
Es va transformar doncs la idea en projecte. L’elecció del mitjà de transport del telefèric per portar-la a terme, no només va ser per l’economia del projecte en si, si no també a la novetat que per llavors representava al país el transport de passatgers per cable.
El 1926 es va executar el projecte inicial del telefèric, encarregat a l’enginyer D. Ricardo López en combinació amb l’empresa alemanya “Adolf Bleichert & Co” i l’enginyer Hans Gründel, especialitzada a l’època en la construcció de telefèrics de va i ve, amb una tecnologia molt avantguardista i segura.
El projecte inicial incloïa dos baixadors més: un a la torre que es situa just al costat del camí de la Santa Cova i l’altre a una estació que es trobava a la mateixa carretera que actualment enllaça Olesa de Montserrat i Monistrol. Finalment, cap dels dos baixadors es va construir.
Al juny de l’any 1928 es va atorgar a D. Josep Marsans Claramunt, la concessió del telefèric com a ferrocarril secundari per Reial Ordre. I va ser uns mesos després, el 29 de desembre de 1928, quan es va constituir la Societat que, encara avui administra el telefèric: Funicular
Aeri de Montserrat, S.A.
Aeri de Montserrat, S.A.
Una de les pàgines de la
concessió de l’Aeri
concessió de l’Aeri
Una de les pàgines de la
concessió de l’Aeri
concessió de l’Aeri
L’acta numero 1 del consell
d’administració
d’administració
L’acta numero 1 del consell
d’administració
d’administració
La placa de solapa que els treballadors de l’Aeri portaven al seu uniforme.
La placa de solapa que els treballadors de l’Aeri portaven al seu uniforme.
La construcció
El pont inicial sobre el riu,
l’estació inferior i el castellet 2
l’estació inferior i el castellet 2
El pont inicial sobre el riu,
l’estació inferior i el castellet 2
l’estació inferior i el castellet 2
A l’octubre de 1928, tot just després d’haver obtingut la concessió, s’inicien les obres de construcció. El contractista principal va ser l’empresa del Sr. Estanislao Llobet.
Al llarg de l’any 1929 es realitzen diverses gestions amb la companyia de Ferrocarrils Catalans per la construcció d’un baixador de la recent línia Barcelona-Manresa just al costat de l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat.
Tot i les dificultats pròpies de la construcció d’una instal·lació com la del telefèric, el 23 de desembre de 1929 es va posar en marxa, en proves, la infraestructura.
L’obertura del servei al públic i
la construcció del pont sobre el riu Llobregat
El 17 de maig de 1930 es va obrir, després dels corresponents permisos, autoritzacions, revisions i comprovacions, el servei de l’Aeri de Montserrat al públic. Al llarg de tot l’any el servei funcionava plenament, i va tenir una molt bona acollida entre les diferents persones que s’apropaven fins l’Aeri per viure l’experiència.
No va ser fins l’agost de 1931 quan es va obrir al públic l’ús del pont sobre el riu Llobregat. Per tant, l’Aeri va funcionar al llarg d’una mica més d’un any amb l’accés limitat als camins vora el riu i el baixador del ferrocarril.
Un treballador de l’Aeri d’aquella època
Un treballador de l’Aeri d’aquella època
La Guerra Civil
L’estat en el que va quedar
l’Aeri després de la Guerra Civil
l’Aeri després de la Guerra Civil
L’estat en el que va quedar
l’Aeri després de la Guerra Civil
l’Aeri després de la Guerra Civil
A l’inici de la Guerra Civil les instal·lacions van ser confiscades pels Sindicats. Al llarg d’aquesta etapa el servei de l’Aeri va quedar limitat a transportar persones que es desplaçaven fins l’hospital que s’havia instal·lat al Monestir de Montserrat.
Finalitzada la Guerra Civil l’any 1939, unes enormes càrregues de trilita van arrasar tant l’estació inferior, destrossant maquinàries i instal·lacions (trencant especialment un dels cables carrils i la cabina que sostenia), així com el pont sobre el riu Llobregat, enfonsant-lo gairebé en la seva totalitat.
La reconstrucció
No va ser una etapa fàcil, però l’empresa Funicular Aeri de Montserrat, S.A., es caracteritzava per superar constantment les dificultats que es presentaven tot generant una gran resiliència. La tasca va ser complexa, sobretot per la carència de materials especials com per exemple per aixecar i tensar els cables de la infraestructura i que tampoc es van poder obtenir a Alemanya, d’on era l’empresa constructora original, per haver entrat en guerra.
Alguns aparells es van construir específicament amb l’ajuda de la “Comisión de la Armada para el salvamento de buques” i l’empresa “Funicular San Sebastián-Miramar, que va cedir una de les cabines del telefèric de Barcelona (del mateix constructor i similar característiques) fins aproximadament l’any 1962, que aquest es va reobrir.
Després de múltiples complicacions, les tasques de reconstrucció de l’Aeri finalitzen i es pot reiniciar el servei al públic l’1 de juliol de 1940.
Però encara quedava pendent la reconstrucció del pont, valorada és gairebé un milió de pessetes segons el projecte que recull l’enginyer responsable D. Juan Aracil, encarregant l’obra a la companyia Torras Herreria y Construcciones. L’any 1946 van començar les obres de reconstrucció del pont, i no va ser fins l’abril de 1949 es va reobrir l’accés al públic per aquesta infraestructura. El P. Abat Aureli Escarré el va beneir.
La millora continuada
L’any 1950 es va fer una gran inversió en tecnologia i maquinària per augmentar la velocitat del telefèric. Aquesta, després d’obtenir la corresponent autorització, va passar del 2,5 m/s als 5 m/s, amb la finalitat d’augmentar la capacitat de transport del telefèric, donat que els dies festius es produïen grans esperes i aglomeracions de públic.
A partir dels anys seixanta, any rere any es milloren els edificis de les estacions i els accessos, i s’incrementa l’acció comercial dirigida tant a públic local com estranger.
Alguns cartells dels anys 50-60 per la promoció de l’Aeri
Alguns cartells dels anys 50-60 per
la promoció de l’Aeri
la promoció de l’Aeri
AVUI
L’Aeri de Montserrat és avui molt més que un transport, és tota una experiència. És a més patrimoni viu del territori, ja que la maquinària és en gran part l’originària, a ple rendiment gràcies a les millores tècniques introduïdes a les darreres etapes, que el fan ser una instal·lació respectuosa amb el medi ambient i segura.
Actualment hi treballen a l’Aeri una quinzena de persones, formant un gran equip que té com a principal objectiu l’acollida de les persones, el bon servei i la millora constant.
Innovació, seguretat i atenció al visitant i a l’experiència són avui alguns dels eixos vertebradors de la nostra
raó de ser.
raó de ser.
Època actual tasques manteniment
Època actual tasques manteniment
Personal de l’Aeri de Montserrat, època actual
Personal de l’Aeri de Montserrat, època actual
Compra còmodament el teu bitllet online
